Com es va fer el Gernika riberià

 Pablo Ruiz Picasso (25 oct 1881 - 8 abr 1973) va ser un pintor i escultor espanyol, creador, juntament amb Georges Braque, del cubisme.

És considerat des de la gènesi del segle XX com un dels majors pintors que van participar en els variats moviments artístics que es van propagar pel món i van exercir una gran influència en altres grans artistes del seu temps. Els seus treballs són presents en museus i col·leccions de tota Europa i del món. A més, va abordar altres gèneres com el dibuix, el gravat, la il·lustració de llibres, l'escultura, la ceràmica i el disseny d'escenografia i vestuari per a muntatges teatrals. També té una breu obra literària.

 

En el pla polític, Picasso es declarava pacifista i comunista. Va ser membre del Partit Comunista d'Espanya i del Partit Comunista Francès fins a la seva mort, ​ esdevinguda el 8 d'abril de 1973 als noranta-un anys, a la seva casa anomenada «Notre-Dona'm-de-*Vie»​​ de la localitat francesa de Mougins. Està enterrat al parc del castell de Vauvenargues.​

Era l'any 1937 i Espanya estava en plena guerra civil. Picasso vivia a París des del 1904, el seu art li havia servit per manifestar el seu rebuig i oposició al feixisme que volia prendre el poder del país. El gener del 1937 el govern legítim de la República a l'exili li va encomanar un mural que evoqués els horrors de la guerra per exhibir-lo a l'Exposició Universal de 1937 a París. Picasso no va fer els primers esbossos fins cinc dies després del bombardeig de l'antiga ciutat basca, Gernika, i va arribar a fer-ne centenars. El Gernika és un quadre del període cubista, mesura 776,6x349,3cm, està pintat damunt llenç de lli i juta amb pintura a l’oli i utilitza tota una gamma de grisos entre el blanc i el negre. Mostra persones, animals i edificis destrossats per la violència i el caos generat per les bombes. 

 

 

Crònica del bombardeig de l'antiga ciutat basca que va  publicar el London Times:

Gernika, la ciutat més antiga dels bascos i centre de la seva tradició cultural, fou completament destruïda ahir a la tarda per l'aviació insurgent. El bombardeig de la ciutat indefensa, molt enfora del front, va durar exactament tres hores i quart, durant les quals una imponent flota d'avions, composta per tres models alemanys, bombarders Junkers i Heinkel i caces Heinkel, no cessaren d'amollar bombes i més de tres mil projectils incendiaris d'alumini. Mentrestant, els caces disparaven metralladores des d'una alçada baixa sobre la població civil refugiada en els camps. Tota la ciutat va quedar en poc temps en flames, excepte la històrica Casa de Juntes, amb el seu valuós arxiu de la cultura basca, on se solia reunir l'antic parlament base. Tampoc no va ser ferit el famós roure de Gernika, ni el vell tronc sec de sis-cents anys d'antiguitat.