El dia de la Pau, el vídeo i el manifest

 MANIFEST LA RIBERA/ DIA DE LA PAU, 30 de gener, de 2026

Avui, 30 de gener, ens reunim com a comunitat per recordar una idea que sembla senzilla però que continua sent un repte enorme: la pau no és només l’absència de guerra, sinó la presència de justícia, respecte i dignitat per a tothom.

Vivim en un món on sovint ens acostumem a veure conflictes, insults, discriminacions i violències que passen desapercebudes. Però nosaltres, com a joves, com a estudiants, com a persones, tenim el poder de no normalitzar-les. Tenim el poder de dir prou. Tenim el poder de construir una altra manera de relacionar-nos.

La pau comença en gestos petits:

• Quan escoltem abans de jutjar.

• Quan demanem perdó i quan perdonem.

• Quan defensem algú que està sol.

• Quan no fem servir les paraules per fer mal.

• Quan ens atrevim a ser valents i dir “això no està bé”.

La pau també és responsabilitat. Vol dir reconèixer que tots i totes formem part d’un mateix espai i que el que fem té impacte en els altres. Vol dir entendre que la diversitat ens enriqueix, que ningú és menys per ser diferent, i que la convivència només és possible si hi ha empatia i justícia.

Avui, com a alumnes de La Ribera volem comprometre’ns a:

• Construir un centre on tothom se senti segur i respectat.

• Rebutjar qualsevol forma de violència, física o verbal, visible o silenciosa.

• Ser agents de canvi, no espectadors passius.

• Fer de la pau una pràctica diària, no un lema d’un sol dia.

Perquè la pau no és un somni ingenu. És una decisió. És un camí. És una responsabilitat compartida.  

I comença aquí, amb nosaltres.

Que aquest dia no sigui només un recordatori, sinó un punt de partida.

Que siguem la generació que no només parla de pau, sinó que la construeix.

Si el món fos,  poema de JOANA RASPALL (Barcelona, 1913-2013)

Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n'esborraria l'enveja
que porta mals;
n'esborraria grandeses
de mèrits fals...

Però és escrit en tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.

Qui voldria escriure un nou món
més just i net?

Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet...