Parlar de la relació entre les drogues i la música és enfonsar-se en un tema ple de contradiccions. Al principi, pensàvem que només parlaríem de música, però durant la preparació del treball vàrem descobrir tot el que pot haver-hi darrere de l’èxit: dependència, estrès, pressió i soledat per no saber gestionar la fama. Molts músics veuen en les substàncies una porta oberta a la inspiració, una manera d’alliberar-se i
connectar amb emocions profundes. Les drogues poden semblar un refugi, però acaben convertint-se en una presó silenciosa. La música, que hauria de ser un espai per expressar-se i trobar pau, es transforma aleshores en el que ells veuen com un crit d’auxili. També trobam el costat positiu: artistes que transformen tot aquest dolor en art, utilitzant la música com una forma de desfogar-se i de connectar amb els altres, transmetent el que senten. Això ens fa apreciar encara més la feina que realitzen, perquè demostra que, fins i tot en els moments més difícils, poden crear alguna cosa que inspira els altres. Aquest treball ha estat molt significatiu perquè molts dels artistes que vàrem analitzar són els que escoltam de forma habitual. Gràcies a aquest projecte, hem entès el que volen transmetre amb les seves lletres i com les seves cançons reflecteixen emocions reals.
Reflexionar sobre aquest tema ens ha fet entendre que la inspiració real no ve del que prens, sinó del que vius i que darrere de cada artista hi ha una història: la fama no sempre significa felicitat.
En conclusió, aquest pòdcast ens ha ensenyat que darrere de cada figura famosa hi ha una persona real que també pateix, sent i busca ser compresa. Sovint la música, més que un entreteniment, pot ser una eina poderosa que ens ajuda a expressar el que portem dins perquè fer música és sentir, i sentir de veritat ja és prou intens sense necessitat d’amagar-se.
Zoé García, Nayara Palomas i Aina Troche
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada