Després de les disbauxes del període de Carnestoltes, començaven uns dies de condol alimentari, on no es podia menjar carn, s'havia de menjar poquet, plats senzills i no es podien fer festes ni celebracions.
La Jaia Corema era un personatge popular que s'havia barallat amb el rei Carnestoltes i havia guanyat, de manera que donava pas al restabliment de l'ordre.
És una figura de dona, amb set peus, que representen les set setmanes de Quaresma, des del Dimecres de Cendra, fins al dimecres de la Setmana Santa.
Antigament, les famílies en tenien una a casa i l’exposaven durant tot el temps de corema.
Mossèn Antoni M. Alcover descriu aquesta tradició: “Sa Jaia Serrada era una jaia de paper, cartró o fusta pintada, que figurava sa Corema, magra i esquerda, amb un bacallà en una mà i una graella a s'altra, o bé un cistell amb verdures, i amb set cames i set dents, que representaven les set setmanes de Corema. Es primer dia de Corema penjaven aquella Jaia dins sa cuina o menjador, i cada diumenge, li tallaven una cama”.
Quan la Jaia Corema era despenjada, els joves solien fer un alè, perquè una època de privacions i de sacrificis com la Quaresma s'havia acabat; ja ho diu la cançó popular mallorquina, amb un to d'exageració irònica:
Sa Corema ja és passada;
Mare de Déu que no torn!,
que tenc s'esquena escorxada
d'anar-me'n a colgar dejorn
.jpeg)
Amb el temps la Jaia Corema ha desaparegut de les cases, però no de les escoles. Ja no té un significat religiós ni de por cap als infants. És una Jaia més simpàtica i cada vegada que li tallen una cama, de la sabata o el calcetí en surt un regal per a les criatures, confits o caramels.
Les menudes i els menuts li canten cançons: "Jaia Corema, peu petit, caga en terra i pixa en es llit", o bé: "dos braços, set cames, nas gros, peus petits, sa Jaia Corema ja torna a ser aquí. Amb una graella i amb un bacallà, cada setmana una cama perdrà".
Encarna Mas, departament de Dibuix
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada