Tres dies. Una ciutat. Cinc professores valentes i una seixantena d’alumnes amb ganes de viure una experiència única. Així començava el nostre viatge a Milà...
Dimecres 19 de març, ben prestet, ens trobàrem tots a l’aeroport per iniciar aquesta aventura de tres dies amb els nostres companys i companyes de l’institut, acompanyats de les intrèpides Cati Gelabert, Joana Maria Jaume, Pinar Pascual, Sandra Petit i Marilena Vidal.
Encara amb cara de son, tothom estava ben emocionat i amb moltes ganes d’arribar a destí. Tot just començar, primera passada de llista —la primera de moltes!— per assegurar-nos que no faltàs ningú.
Vàrem pujar a l’avió i, cap a les 10.30 h, aterràrem a Malpensa, on dos autobusos ens esperaven per dur-nos fins a l’hotel on passaríem les dues nits següents.
Un cop instal·lats, partírem cap a l’estació de metro. Després d’una estona d’espera, tothom va obtenir el seu bo per moure’s per Milà en transport públic. I ben aviat el posàrem a prova! Agafàrem el metro fins a la part moderna de la ciutat, on quedàrem impressionats pels edificis imponents i aprofitàrem per dinar.
A la tarda, després de retrobar-nos tots al punt de trobada, visitàrem alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat: Santa Maria delle Grazie, a Basílica de Sant'Ambrogio, i, finalment, Navigli, un barri que ens va sorprendre i encantar pels seus canals i l’ambient vibrant que s’hi respirava.
Després d’aquesta primera jornada intensa, tocava sopar… i a dormir? Bé, diguem que alguns aprofitaren per allargar un poc més el dia!
L’endemà, després d’una nit més llarga per a uns que per a altres, ens aixecàrem per fer una passejada guiada per Milà. Ens trobàrem amb els guies al Castello Sforzesco i, des d’allà, descobrírem curiositats i racons de la ciutat fins a arribar a la impressionant plaça del Duomo. Allà vàrem dinar i, tot seguit, pujàrem a les terrasses de la catedral, des d’on poguérem gaudir d’unes vistes espectaculars de la ciutat. Foto de grup de rigor i cap a l’hotel!
I arribà el tercer i últim dia. El cansament començava a notar-se a les cares. Després de berenar i fer la maleta, la deixàrem a l’hotel i partírem en tren cap al llac de Como. Ens va semblar un lloc meravellós, i vàrem aprofitar per fer-nos unes fotos precioses.
A l’hora prevista, i ja amb aroma de final de viatge a l’aire, tornàrem cap a Milà, recollírem les maletes i agafàrem l’autobús cap a l’aeroport. El vol de tornada va ser força més silenciós que el d’anada, senyal inequívoc que havíem aprofitat el viatge al màxim.
Amb un punt de tristor (i molta son), ens acomiadàrem, però amb una motxilla plena d’anècdotes i records per a tota la vida.
Una experiència inoblidable!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada