Des del 2005 es celebra aquest dia perquè va ser un 17 de maig del 1990 quan finalment la OMS va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals.
Sovint usam eufemismes per disfressar una realitat que no té perquè amagar-se. El fragment del poema que ara llegirem de TXUS GARCÍA ens mostra sense màscares aquesta realitat.
El text és senzill i ens omple d’esperança i alegria perquè ens mostra que és possible viure amb naturalitat i en igualtat de drets les nostres diferents realitats.
La poesia, l’activisme i la generositat de persones com TXUS GARCÍA ens ho faciliten. Tant de bo el seu poema serveixi a la comunitat de l’IES La Ribera per NORMALITZAR LA NORMALITAT.
El poema es titula:
DOCUMENTO NACIONAL DE IDENTIDAD
Aquí estoy. Me llamo Txus y soy transgénero.
Llevo siglos siéndolo.
Fui niño bollera y niña gay.
Madre me trans-vestía como una señorita:
manoletinas, braguitas y encajes, lacitos,
un parche en el ojo vago, gafas.
Plantillas correctivas. Pelo largo moreno, muy liso.
Hice la comunión trans-vestida de blanco.
(...) Y leía Mujercitas y era Jo. Leía Los Cinco y era Jorge.
Engullía libros de la Blyton y suplicaba a mis padres poder vivir en un estricto
internado inglés, sólo para chicas.
(...)
Una vez una niña me besó en un baño y me dijo que me parecía a
Superman. Ese fue uno de los días más felices de mi vida.
LLUITEM PER ACONSEGUIR UNA SOCIETAT OBERTA, LLIBERADA DELS ESTEREOTIPS I RESPECTUOSA AMB LES PERSONES QUE LA CONFORMEN.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada