CREANT VINCLES
Avui publicam una entrevista molt especial, que va fer el mes passat una exalumna del nostre IES, na Vitalina, per un treball del seu institut.
Entrevista a la meva professora de Mallorca, na Marilena Vidal, amb la qual mantenc el contacte i que vull que conegueu. Estic passant uns dies a Mallorca i he volgut veure els meus amics i amigues i a la meva professora.
Què és el més important per ensenyar a l’alumnat?
Sempre he cregut que crear vincles amb l’alumnat és bàsic per poder ensenyar.
Per què fas classe a l’aula d’acollida?
Des de fa ja alguns cursos, he tengut la sort de poder treballar amb l’alumnat nouvingut a la nostra comunitat i he de confessar que ha estat una de les etapes més productives i enriquidores que he pogut viure en l'àmbit professional i en l'àmbit personal. És un regal poder treballar amb aquest alumnat cada dia, encara que emocionalment sigui dur.
Què és el més fàcil i el més difícil de treballar amb aquest alumnat?
És un gran repte, ja que aquest alumnat generalment arriba amb una motxilla amb una càrrega personal i emocional molt feixuga, que cala i s’encomana. La gestió de totes aquestes emocions és bàsica per poder després treballar i arribar a aconseguir objectius acadèmics.
Què t’aporta l’alumnat nouvingut?
Quan la sensació d’haver contribuït d’alguna manera en l’educació i en el creixement personal d’aquest alumnat es fa ben palès, quan ja no els tenc a l’aula i em cerquen per contar-me alguna cosa, em somriuen, em consulten alguna inquietud... el millor regal!
Em pots parlar d’alguna experiència concreta?
N’hi ha moltes, però, a principi de curs, vaig tenir una telefonada molt especial de dues alumnes que ja no són a l’IES enguany, na Solomiia i na Vitalina. Em vaig alegrar molt que em cridassin per passar una estona plegades dinant, mentre em contaven què fan actualment.
Na Solomiia, ara estudia una Formació Professional a l’IES Guillem Sagrera, i està molt contenta. Em contà que és la delegada del seu grup i que està aprenent molt. Té molt bons records de la seva etapa a La Ribera, i que hi ha molta gent que recorda amb molta estimació. A part dedica temps a fer esport, que li agrada molt i té ganes que l’acompanyi a alguna de les seves classes de ball.
Na Vitalina va tornar a Ucraïna, encara que enyora molt la seva vida a Mallorca, i té previst tornar aquí a fer feina tot d’una que pugui. Per això, posa molt d’interès en les seves classes de català i d’espanyol, em consulta dubtes que té, perquè sap que l’ajudaran a poder treballar a Mallorca.
Ucraïna segueix en guerra, encara que no en sentim parlar molt per aquí, i des de ca seva, a Odessa, situada a la costa del Mar Negre, veu les bombes passar. A més, allà no poden anar a classe de manera habitual pel fet d’estar en guerra, fan les classes en línia, i només un dia a la setmana poden anar al centre on estudien, per veure els seus companys i professors, a un soterrani de l’escola sense finestres, per seguretat. Les alarmes que sonen quan hi ha algun bombardeig o algun tipus d’atac, són uns sons forts i sobtats, que fan molta de por, i creu que mai no podrà oblidar-los.
Bé, esper que hàgiu conegut un poc més la meva professora de Mallorca, que el seu retrat personal hagi estat enriquidor i que us hagi agradat.
VITALINA AFANASENKO
Traducció i adaptació: Marilena Vidal
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada