Professorat amb aficions desconegudes: n’ EVA de TECNO!!

1. Quina és la teva afició? 

M’agrada molt la fotografia i la pintura, són com els meus hobbies. A part d’això, també m’agrada fer treballs manuals i bijuteria. La venda d'aquestes coses que faig la inverteixo a ajudar associacions o animalets que estan malalts, per ajudar a castracions de moixets del carrer, veterinaris, etc. En aquest sentit, el tema bijuteria i animals estan connectats.



2. Des de quan fas això?

Això de la bijuteria i ajudar als animals, des de fa aproximadament deu anys. Les altres dues aficions les vaig deixar enrere fa ja temps, però em continua agradant fer-ho.



3. Gaudeixes fent-ho?

Moltíssim. M’encanten els animals i gaudeixo fent-ho. També és una satisfacció personal perquè ho fas d'una manera desinteressada.



4. Com vas començar?

Me’n recordo que un any que treballava a l’institut de Manacor, jo feia polseres i una companya un dia em va dir que li pareixien molt boniques i en assabentar-se que les feia jo em va demanar on les venia, mai se m’havia ocorregut vendre res, i n’hi vaig vendre una. De cop i volta, molta de gent també en volia i així vaig començar. A poc a poc em vaig estendre venent polseres a collarets, arracades, fruita meva, melmelada, etc. 




5. Tu diries que hi ha més gent fent-ho?

Sí que hi ha més gent ajudant als animals recaptant doblers com poden (fent pastissos de festes d'aniversari, fent mercats ambulants, etc.). Conec a una noia que fa fotografies molt vistoses als animals que s’estan donant en adopció per així publicar-les i que a la gent els agradi i els adopti de forma altruista. Hi ha veterinaris que posen preus més econòmics per així ajudar a les associacions i poder ajudar els animals de manera més senzilla. 



6. Com et sents després de fer-ho?

El que passa és que és un treball esgotador però com diu el refrany “sarna con gusto no pica”. És una despesa de temps i de doblers, però quan veus els resultats (dels animals que es recuperen, animals que aconsegueixes donar en adopció, que troben bones famílies, etc.) és una satisfacció personal que compensa tot esforç.



7. Ho fas amb més gent o ho fas tu tota sola?

El món dels animals és com un equip. Uns ajuden econòmicament, altres tenen contactes amb els quals difonen, altres fent coses i el que treuen, el que recapten, ho inverteixen en animals, altres s’ocupen de fer fotos i difondre-les per ajudar en l’adopció, etc. Tots fan el que poden i tots amb la mateixa finalitat.




8. És difícil o fàcil?

És fàcil, bé, caçar als animals en gàbies trampa no és tan fàcil, cal tenir paciència. Però no és que sigui fàcil o difícil, és que és molt de temps que cal dedicar-hi.



9. Anècdota:

Quan va morir la meva gosseta, vaig anar a una casa d’acollida i vaig parlar amb una associació i els vaig contar que jo en principi no volia tenir gos, però que volia ser casa d’acollida. Em varen donar un gos, un Cocker, que havia estat abandonat a una terrassa, amb malalties diverses. Amb el temps va sortir un adoptant i la casa d’acollida es va posar en contacte amb mi i jo ja havia creat un bon vincle amb ell i els vaig comunicar que me'l quedava. Aquest és el problema de ser casa d’acollida, que es crea molt de vincle, que si són uns dies o unes setmanes d’acord, però després costa molt que se'n vagin.



10. Animaries a més gent a fer-ho?En cas de dir que si, per què?

Sí, avui en dia hi ha molt d'egoisme en aquesta societat. A la gent li dius d’ajudar a qualcú i per allò que et pregunten és per la recompensa a canvi. És per això que el tema de voluntariat, de fer qualsevol cosa per qualcú, siguin persones o animals, està molt bé. Als instituts s'hi fomenten moltes coses, es parlen de moltes coses interessants, però tristament del tema de voluntariat poc. Jo animo a tothom, joves i adults, a col·laborar d’una manera o una altra en el voluntariat.


11. Promociones d'alguna manera el que fas? (a les xarxes socials, xerrades, etc.)

Sí, gràcies al meu treball com a docent, des de fa uns quants anys, i gràcies a l’institut, bé a l’equip directiu, faig xerrades per conscienciar l’alumnat de què és tenir un animal, que s'ha de ser responsable, s’ha de cuidar, etc.


Moltes gràcies!

Celia Llorente Basalo 2F




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada